Violències quotidianes

Si el feminisme és la reivindicació per la igualtat entre homes i dones, des de l’esquerra veiem que les situacions de desigualtat, són en si mateixes prova de la violència inherent al sistema patriarcal. A més, el sistema capitalista fa que l’absència d’igualtat siga recurrent i impacte sobre molts aspectes de la vida de les dones. És per això que l’anàlisi i la cerca de solucions a aquestes desigualtats ha d’inspirar qualsevol acció transformadora de la vida de les dones. A continuació analitzarem tres situacions de desigualtat en les quals subjau una gran càrrega de violència, evident i explícita en el cas dels assassinats de dones pel simple fet de ser-ho, però també en pràctiques tradicionals o arrelades com la prostitució, consentida, quan no acceptada, per amplis sectors de la societat i noves formes de violència com l’intent de mercantilizar l’úter de les dones per part dels defensors dels ventres de lloguer.

Impose els meus desitjos per la força

La violència més visible, més mediàtica, potser, és aquella exercida per homes que assassinen a les seues parelles, moltes vegades després de llargs episodis de maltractament. Aquesta violència és fruit de la desigualtat en els rols assignats a cada gènere tradicionalment en la societat. Si a més ha existit una falta de voluntat política durant els governs conservadors, a aplicar protocols de prevenció, formació en perspectiva de gènere en l’àmbit judicial i policial, al no aplicar la Llei de contra la Violència de Gènere plenament, el resultat és que les estadístiques de víctimes de la violència masclista continuen sent indignants. Respecte a la consideració de víctima de violència de gènere, caldria incloure en les estadístiques oficials no solament a les dones víctimes de les seues parelles i a les dones assassinades després d’una violació, com recentment s’ha aconseguit, sinó també als fills i filles que també són víctimes de la mateixa violència que pateixen les seues mares, així com a familiars i reunits que l’acaben patint per defensar a la dona víctima de maltractament. D’aquesta forma, les xifres oficials s’ajustarien al vertader abast d’aquesta.

Llogue els cossos de les dones per a donar-me plaer

Violència és, també, la tracta i prostitució que pateixen milers de dones i xiquetes. Espanya és el primer país en trànsit i en consum de la Unió Europea i això no ens ha de deixar indiferents, encara que no siga una realitat amb la qual convisquem diàriament. Els atacs des dels sectors més rancis cap al moviment feminista, que advoca pel abolicionisme com a forma d’acabar amb l’explotació més antiga del món, amb arguments com la llibertat d’elecció o la llibertat sexual, ens fan formular la següent pregunta. Quina llibertat existeix quan la gran majoria de dones prostituïdes a Espanya són víctimes de les xarxes de tracta que les extorqueixen i amenacen perquè exercisquen la prostitució? Llibertat sexual, de qui ? Actualment, s’està volent legalitzar al sindicat OTRAS, de ‘treballadores del sexe’ amb l’argument que això milloraria les seues condicions laborals i de vida, en general. El problema és que perquè hi haja un sindicat de treballadores, ha d’haver-hi una patronal. Legalitzar aquest sindicat és reconèixer que existeix una patronal del proxenetisme i, per tant, s’estaria legalitzant, per la porta de darrere, la tracta i prostitució de dones. Des de l’esquerra advoquem per la fi de la situació de alegalitat de la prostitució a Espanya, ja que no està prohibida, però tampoc és legal. L’abolicionisme ofereix solucions a les dones prostituïdes i castiga el delicte. En països com Suècia ha aconseguit eradicar les xarxes de tracta i prostitució.

Les dones són incubadores.

Els ventres de lloguer, també són violència. El convertir a les dones en fàbriques de bebès per a aquells que els puguen comprar, perpètua la reificació del cos de la dona per part del patriarcat. Una vegada més, com en el cas de la prostitució, se’ns vol convèncer que és una mera qüestió de llibertat individual per part de la gestant i la satisfacció d’una necessitat per part dels ‘compradors’, però obviant sempre altres aspectes. Un d’ells és l’interès econòmic de les empreses que promouen la mal dita ‘maternitat subrogada’. Així com que es trafique amb éssers humans com si foren mers objectes de consum i que s’ignore el vincle que s’estableix des d’abans del naixement entre la mare i la persona no nata, reduint la maternitat a un mer procés biològic neutre on no caben els vincles afectius.

bibliografia: http://www.violenciagenero.igualdad.mpr.gob.es/planActuacion/planContraExplotacionSexual/docs/Plan_Integral_Trata_18_Septiembre2015_2018.pdf