Reformem la Constitució

Quaranta anys després del referèndum que donà el vistiplau a la constitució que hui dia ens regeix, la necessitat de reformar-la amb profunditat o d’elaborar-ne una de nova es fa més nítida a cada dia que passa. Dades d’un estudi recent del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) apunten que un 69’9% de la població de l’estat espanyol està a favor d’una reforma constitucional, i entre aquest grup, el 49’3% veu necessària una reforma important, i un 14% demana una reforma total.

No obstant això, durant els últims mesos hem pogut escoltar nombrosos diputats i líders de diferents partits —PP, PSOE, Ciudadanos…— afirmant que algunes demandes de la ciutadania, com el 82% de catalans que demana un referèndum d’independència pactat o els milions de ciutadans de l’estat espanyol que demanem un referèndum que ens permeta escollir entre monarquia i república, no es poden portar a terme perquè la llei —concretament la constitució— no ho permet. No existeix un argument més vacu i sense sentit que aquest. Per a que serveix, doncs, un diputat, si no és per a legislar i modificar les lleis? També era il·legal el matrimoni homosexual i es va modificar la llei per legalitzar-lo. O que les dones votaren. O el divorci. O era obligatori que els homes serviren inexcusablement la pàtria espanyola mitjançant el servei militar. I per què es van canviar totes aquestes coses? Per la senzilla raó que un dia un grup de polítics va fer cas a les demandes populars i va decidir plasmar en la llei aquesta voluntat de canvi. Per tot això, davant un argument tan absurd i maliciós, l’única resposta possible és demanar al polític responsable d’aquestes paraules —representant del poder legislador i, per tant, encarregat dins la nostra societat de modificar i crear lleis— que abandonen el seu escó i se’n vaja a casa.

M’agradaria escoltar la conversa entre algun d’aquests polítics-nolegisladors i el 82% de la població catalana que vol poder decidir en quin estat volen viure. Seria una cosa així:

  • Bona vesprada, volem votar si ens independitzem o continuem formant part de l’estat espanyol.
  • Això no pot ser perquè la constitució no ho permet.
  • Doncs volem votar una nova constitució, l’actual ja no ens representa.
  • Això tampoc pot ser perquè ja la votaren tots els ciutadans l’any 78.
  • Ja, però és que jo l’any 78 encara no havia nascut. Ni la meua parella. Ni els meus germans. I els meus pares, oncles i ties encara eren menors d’edat i no pogueren votar. I els meus avis, els únics que la votaren, ja són morts.
  • Això fa igual, continua sent la constitució de tots.

Absurd, veritat? Ens prenen el pèl? Sí i no. Evidentment hi ha una estratègia per part de molts partits polítics de fer-nos creure que la constitució ens representava l’any 78, ens representa ara i sempre ens representarà. Volen que pensem que és normal que la llei fonamental d’un estat s’herete de generacions passades i no es permeta a les noves ni ratificar-la periòdicament ni modificar-la per adaptar-la als nous temps i a les noves sensibilitats sorgides dels canvis constants que viu una societat (sobre el tema de les constitucions arreu del món i de les seues reformes trobareu més informació en l’article…). Volen que pensem que una constitució aprovada en un moment molt concret, entremig de la tensió reaccionària i de la por al retrocés per part de les parts més progressistes —que varen renunciar a molts símbols de l’esquerre per aprovar-la— és eternament vàlida.

No obstant això, val a dir que no tots ens volen enganyar, molts són víctimes d’aquest mateix discurs, i realment veuen la constitució com a quelcom sacrosant, esculpit en pedra, etern i inalterable. Aquest fenomen està estès, a més, entre molts grups de la nostra societat. Han interioritzat eixe el discurs inesgotable d’alguns partits i pensen que la constitució és l’únic que ens sosté com a societat democràtica i integrada en Europa. Els ha calat fins al moll de l’os la consigna que resa que la monarquia és la nostra protecció contra l’anarquia i les reformes radicals que proposem alguns partits polítics, i no volen sentir a parlar de la possibilitat de votar la proclamació d’una nova república. Tot això sense pensar que eixes reformes radicals —radicals d’arrels, d’arrels dels problemes— que proposem molts partits polítics no són més que allò que necessitem per esdevenir una societat radicalment democràtica i profundament arrelada en l’Europa dels pobles i social que construirem entre tots al llarg del segle XXI.

[Redacció]

1 comentari a “Reformem la Constitució”

  1. Pingback: Què celebrem el 6 de desembre? | La Vallbona

Els comentaris estan tancats.