Què celebrem el 6 de desembre?

Les persones que ens sentim d’esquerres, amb una ideologia progressista o senzillament demòcrates, sovint ens qüestionem l’actual Statu quo imperant; és a dir, aquest estat de les coses, al nostre país, estat o comunitat, serà sempre així?, podrem, per exemple, algun dia triar la forma política de l’estat? Aquestes i molts altres assumptes ens plantegem quasi diàriament les persones que formem part dels diferents partits del Grup Municipal EUPV-EVPV-ERPV-AS. Arran la festivitat del 6 de desembre, us oferim una breu anàlisi en forma de pregunta i resposta sobre la constitució espanyola actual.

 

Què és exactament una constitució?

El Diccionari Normatiu Valencià defineix el terme constitució de la següent manera: llei fonamental que fixa l’organització política d’un Estat, defineix els seus poders i institucions i estableix els drets i els deures dels ciutadans.

  • Quan i en quin context s’aprovà la constitució actual?

La constitució vigent actualment a l’estat espanyol fou aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978 —ara fa 40 anys—, i entrà en vigor el dia 29 del mateix mes. La constitució de 1978 s’aprovà tres anys després de la mort de Franco en un clima de gran tensió i violència diària, i responia a la voluntat dels partits més importants d’aquell moment d’aprovar un document bàsic que permetera deixar enrere l’autoritarisme i la repressió del règim franquista i avançar cap a la modernització de la societat.

  • La constitució actual és l’única que ha estat vigent a l’estat espanyol?

No, al llarg de l’època contemporània al territori de l’actual estat espanyol han regit un total de 9 constitucions i cartes atorgades, aprovades en els anys 1808, 1812, 1834, 1837, 1845, 1869, 1876, 1931 i 1978. Així doncs, la constitució actual és l’última d’una llarga llista, tot i que no succeeix a l’anterior, ja que la constitució de 1931 fou derogada per Franco, que governà sense cap mena de document constitucional a través de les denominades Leyes Fundamentales del Reino.

  • La constitució espanyola compleix 40 anys, en són molts o en són pocs?

L’antiguitat d’una constitució no s’ha de mesurar a partir dels anys que fa des de la seua aprovació, sinó a partir de la capacitat que presenta per satisfer les necessitats i demandes actual de la població i del grau d’acceptació que té al si de la societat. Al món existeixen estats amb constitucions molt velles, com per exemple Noruega (1814) i els Països Baixos (1815) a Europa, o el conegut cas dels Estats Units (1787), però que han estat reformades en nombroses ocasions per tal d’adaptar-se als nous temps i les noves demandes de la societat. Per establir un exemple que ens servisca de comparativa, la constitució de Portugal, aprovada en 1976 —dos anys abans que l’espanyola—, ha viscut set processos de reforma constitucional des de la seua aprovació.

  • Ha estat mai reformada la constitució espanyola actual?

Sí, ha estat reformada en dues ocasions. La primera reforma es portà a terme en 1992, amb l’objectiu d’adaptar la legislació espanyola al Tractat de la Unió Europea (conegut com el Tractat de Maastricht), i permetia als residents sense nacionalitat espanyola votar i poder-se presentar a les eleccions municipals. La segona reforma data de 2011 i modificà de forma exprés i semiclandestina (la reforma tingué lloc el 23 d’agost, un mes tradicionalment inhàbil en el congrés i el senat espanyol) l’article 135 amb l’objectiu d’acomplir les demandes de la Unió Europea i dels mercats de deute i establir el pagament del deute com a prioritat sobre altres despeses i inversions en els Pressupostos Generals de l’Estat.

Totes dues són, doncs, reformes sobre aspectes molt concrets que satisfan exigències vingudes d’instàncies europees i que, a més, han sigut portades a terme sense tindre en compte la voluntat popular i sense que s’òbriga un debat en el conjunt de la societat sobre l’adequació de les reformes. Situació molt diferent de la viscuda a Portugal, on no només s’han obert set processos de reforma constitucional en 42 anys, sinó que cada vegada que s’ha posat en marxa una reforma, s’ha iniciat un debat al conjunt de la societat sobre què s’hauria de modificar en la constitució per millorar-la i adaptar-la als nous temps.

  • Es podria reformar la constitució per canviar el model actual d’Estat? (proclamació d’una república, Estat federal, establir el dret a decidir dels pobles…)

Sí, la reforma de la constitució és possible de dues formes diferents: mitjançant el procediment ordinari i mitjançant el procediment agreujat.

El procediment ordinari permet la reforma sempre que existisca una majoria parlamentària a favor del canvi del 60% tant en el Congrés dels Diputats com en el Senat o d’un 66% en el Congrés i d’un 50% en el Senat.

Per altra banda, el procediment agreujat és obligatori quan es porte a terme una reforma total de la constitució o una reforma d’una sèrie de títols determinats (preàmbul, títol II…). Per a portar a terme una reforma d’aquestes característiques el procediment és molt més complex, i estableix que es necessita una majoria del 60% en ambdues càmeres, que a continuació seran dissoltes i es procedirà a la convocatòria d’eleccions generals. Posteriorment, les noves càmeres sorgides de les eleccions generals convocades hauran d’aprovar novament amb un 66% dels vots la reforma. Finalment, la reforma també haurà de ser aprovada en referèndum per tota la ciutadania.

Així doncs sí que és possible reformar la constitució per establir un estat federal, una república o permetre el dret a decidir dels diferents pobles de l’estat espanyol. No obstant això, el procés és enormement feixuc i restrictiu.

  • Com consideren els diferents partits del Grup Municipal EUPV-EVPV-ERPV-AS que ha de ser una bona constitució?

Des dels nostres partits considerem que la constitució d’un estat ha de ser dinàmica i flexible, fàcilment reformable i constantment modificada per tal d’adaptar-se als canvis en la societat. A més, pensem que l’objectiu bàsic d’una constitució és blindar la democràcia i l’Estat del Benestar. És a dir, creiem que una bona constitució és aquella que té un caràcter profundament democràtic i social i que, a més, presenta facilitats per modificar-se quan es detecten disfuncions.

Per tot això, som partidaris de portar a terme una reforma total de la constitució de 1978, la qual considerem obsoleta i poc adaptada a la realitat actual. Pensem que en ple segle XXI la monarquia no pot continuar sent la forma d’estat vigent en cap part del món, i creiem profundament en l’Estat de Benestar com a pedra angular de la societat, en la laïcitat i plena separació entre estat i església, en el dret a decidir dels pobles i en una democràcia moderna que permeta als ciutadans portar a terme les reformes legals i constitucionals que consideren oportú, així com escollir el model d’estat en el qual volen viure.

Per conèixer millor l’opinió del nostre Grup Municipal al respecte, et convidem a llegir l’article d’opinió…

[Redacció, GM EUPV-EVPV-ERPV-AS]