Pollastres de casa, Administració Pública i Blockchain

No hi ha cap dubte que la paraula blockchain (cadena de blocs, en la seva traducció al català) és un dels termes de moda, almenys en el món de la tecnologia. És habitual trobar en els mitjans de comunicació notícies d’aplicacions de la tecnologia Blockchain en diferents àmbits i amb diferents aplicacions.

Sense anar més lluny una empresa de distribució acaba de llançar una campanya publicitària a la televisió anunciant l’aplicació d’aquesta tecnologia per a la implementació d’un sistema de traçabilitat alimentària (pots veure el vídeo a través de l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=7Zey82mBTg0)). Els sistemes de traçabilitat permeten fer el seguiment d’un determinat producte: “els pollastres de casa” en el cas d’aquesta empresa. La traçabilitat de productes és una de les aplicacions de l’esmentada tecnologia.

D’altra banda, l’associació entre Blockchain i la moneda digital Bitcoin segueix provocant en la societat un cert temor. En aquesta sèrie d’articles pretenem anar eliminant aquestes fundades reticències i, per això, una bona manera és mostrar de quina manera l’ús de la tecnologia Blockchain pot ajudar a la societat en general, i als ciutadans, en particular, perquè determinats procediments de les nostres administracions públiques siguen més senzills i alhora més segurs.

Com no pot ser d’altra manera, en primer lloc cal diferenciar la moneda digital Bitcoin de la tecnologia en la qual es basa, que és el Blockchain. No pretenem en aquesta sèrie fer ni un estudi tècnic ni teòric sobre el tema sinó més aviat donar unes petites pinzellades amb alguns enllaços que permeten ampliar i entendre aquests ecosistemes (per utilitzar una paraula molt de moda també en aquest món). Anem llavors a l’embolic.

Una moneda digital no és més que una moneda virtual que permet fer pagaments per Internet (igual que amb una targeta de crèdit) sense la necessitat que hi haja un intermediari de confiança (com ara un banc, el Banc Central, Paypal, …). Hi ha moltes moneda digitals (aquí pots consultar un llistat de les cent més populars https://www.criptomonedas.co/listado) sent Bitcoin la més coneguda i la de més valor (l’enllaç https://cryptowat.ch/  et permet veure en un panell de control els valors, canvis i variacions en temps real de moltes d’aquestes monedes digitals). Si vols més informació sobre Bitcoin no hi ha res millor que recórrer a la font original: https://bitcoin.org/es/.

I com aconseguim aquestes transaccions sense la seguretat d’un organisme central? Ací és on entra la tecnologia Blockchain. Aquesta tecnologia la podem entendre, d’una manera fàcil, com un gran llibre de comptabilitat que emmagatzema transaccions a la xarxa, que està encriptat (és a dir, codificat), però que al seu torn és públic i compartit. Aquesta última frase resumeix molt bé gran part de les característiques del Blockchain: les transaccions s’emmagatzemen en blocs que són gairebé impossibles de modificar (gràcies a la seva encriptació), que estan relacionats entre si (formant una cadena) i replicades (és a dir, copiades en molts llocs).

Molt bé, però … què té això a veure amb, per exemple, els “pollastres de casa” o amb les administracions públiques? Doncs, una de les claus (encara que per descomptat no l’única) és què s’entén per transacció. En el cas del Bitcoin les transaccions són de caràcter econòmic però, en sentit més ampli, una transacció pot ser d’un altre tipus d’activitat. Per exemple, un certificat de naixement, un títol educatiu (un màster universitari per exemple), un títol de propietat o un vot. D’aquesta manera podríem tenir un registre (segur i inviolable) de tota la informació de la traçabilitat d’un actiu, com podria ser un pollastre de casa (des de la seua data i lloc de naixement fins al tipus d’alimentació passant, per exemple, per les diferents fases de distribució, elaboració, etc.).

I és ací on apareix la gran utilitat de Blockchain per a una administració pública. Es tracta simplement de canviar els pollastres de casa per, per exemple, processos de licitació o contractació pública, registre de procediments i expedients, delegació de vot, etc. I aquest serà el punt de partida dels següents articles en els quals parlarem d’experiències concretes d’aplicacions de la tecnologia Blockchain per posar-la al servei de la ciutadania.

[J.M. Calabuig (jmcalabu.blogs.upv.es)
Grupo MADphi (Mathematics and Applications to Data and Physics)
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada
Universitat Politècnica de València]