la Vallbona

La paraula ‘Vallbona’ apareix per primera vegada a la nostra comarca el dia 27 d’abril del 1282 en un document del rei Pere el Gran. El rei concedeix al seu fill natural Jaume Peris, senyor de Benaguasil, el permís per desviar o canviar el camí de Llíria a València, de manera que passe per “Vall Bona”, una nova població que havia sorgit dins el terme de Benaguasil, és a dir, l’actual vila de la Pobla. Aquesta denominació de “Vallbona” es manté en altres documents del segle XIV fins que el 1332 apareix “la Pobla” i no serà fins al 1380-1382 que es documentaran les formes de “la Pobla de Benaguasil” o “la Pobla de Vallbona”.

El nom de Vallbona feia referència, doncs, al nucli cristià de Benaguasil, una entitat urbana que compartia el terme amb els seus veïns musulmans. Ara bé, cada comunitat anomenava aquest territori comú a la seua manera: els musulmans amb el seu nom tradicional en àrab i els cristians nouvinguts amb un nom -en català medieval- de nova creació. Aquesta doble denominació de l’antic terme de Benaguasil quedà fixat en la nova denominació documentada des del 1380: la Pobla de Benaguasil/la Pobla de Vallbona, un doblet que reflectia la coexistència anterior dels dos noms: Benaguasil/Vallbona.

Des d’una òptica contemporània, es pot dir que la Vallbona s’aplicà històricament a l’antic terme de Benaguasil, que englobava els actuals municipis de Benaguasil, la Pobla, l’Eliana i una part de Sant Antoni de Benaixeve, un territori que coincideix, més o menys, amb la zona regada per la sèquia Major de Benaguasil. I si es fa aquesta relació agrícola entre sèquia Major i Vallbona, caldria afegir també Riba-roja i Vilamarxant, ja que tots aquests pobles comparteixen també l’aigua de les mateixes sèquies, el mateix riu, la mateixa horta i els mateixos conreus.

No se sap, encara, el motiu pel qual els nous pobladors van fer servir aquest nom. Era el nom original d’on provenien? A Catalunya hi ha diverses “Vallbones”, fins i tot a Occitània i a l’Aragó. Però també podria haver estat un nom descriptiu creat pels mateixos repobladors, admirats per la bellesa i lluminositat d’aquesta rica planura teixida de sèquies i rolls, situada vora riu. El ben cert és que la Vallbona sempre ha tingut un component descriptiu geogràfic. És ben coneguda l’admiració que produïren en Cavanilles “los cuatro pueblos del Valle” -la Pobla, Benaguasil, Riba-roja i Vilamarxant- i les diverses descripcions que en féu en la seua obra. I no va ser l’únic.

En anys més recents, altres estudiosos han tornat a posar en ús aquest vell topònim medieval. Nicolau Primitiu utilitza aquest topònim i Sanchis Guarner proposava, en alguna de les seues obres de caràcter etnogràfic, el nom de “la Vallbona” com a nom de la subcomarca del Camp de Túria formada pels municipis esmentants anteriorment. És clar que la Pobla de Vallbona és l’únic lloc on s’ha conservat el nom, però el concepte geogràfic és evidentment molt més ampli. La unitat històrica, econòmica, geogràfica i demogràfica de les terres que van des de l’assut de Benaguasil fins al barranc de Mandor
és indiscutible.

El seu patrimoni material -xarxa de rolls i sèquies, camins, construccions hidràuliques i agrícoles, habitatges rurals,  distribució de la propietat, etc.- així com el seu patrimoni immaterial -tècniques i habilitats de conreu, calendaris de treball i festius, toponímia i antroponímia, dites i tradicions, etc.- fan d’aquesta vall una unitat compacta i compartida, alhora, entre els diversos pobles que en forme part. En definitiva, es tracta d’un patrimoni comú que es troba, ara per ara, en evidents vies d’extinció. Només una decidida estratègia de desenvolupament i sostenibilitat pot conservar per a les noves generacions aquest tresor que conté -en línies generals- els trets característics comuns dels pobles de la Vallbona.