Judicis morals.

Un nen vol apuntar-se a una escola de ball però la seua família tracta de fer-lo canviar d’idea perquè totes les altres alumnes són xiques (i ballar no és per a xics). Una nena vol fer karate. La seua família no li posa pegues però el que asseguren no és que d’aquesta manera farà esport sinó que dependrà a defendre’s.

Un xic i una xica joves es van informar per practicar escalada. Ell compleix tots els requisits necessaris i s’apunta a un curs. Ella esbrina que no es pot escalar portant les ungles llargues i decideix que s’ho ha de pensar. Escalar i tallar-se les ungles serien dos conflictes en la seua feminitat. Massa de colp.

Un home i una dona practiquen sexe virtual. Tots dos volen fer-ho, als dos els agrada. Ella no té cap compromís afectiu previ amb ningú. Ell té a la seua dona dormint a l’habitació del costat. Al cap d’un temps, per la raó que siga, deixen de fer-ho però algú s’assabenta que ho han estat fent. Aleshores a ella la qualifiquen de puta, bruta, “destrossa famílies” i altres. Ell sols satisfeia una fantasia, fins i tot algú diria que satisfeia una necessitat. Ella feia el que no deu. En passar del joc ella li conta a les seues amigues que s’ha acabat. Ell li diu als seus amics que els passarà les gravacions que té d’ella i els demana que li guarden el secret. Els seus amics li prometen no dir a ningú d’on han tret les imatges (no el prometen no mirar-les, no li prometen no difondre-les ni li diuen que no cal que li les envie).

Un xic i una xica, menors d’edat els dos, van una nit a una festa on s’emborratxen. Ell torna a sa casa tranquil·lament, ella torna en tensió, vigilant tot arreu perquè ningú la sorprenga i l’ataque. L’endemà la família i amics del xic asseguren que estava explorant, que feia coses normals de la seua edat, els de la xica li recriminen per una banda haver fet això mateix (eixir, beure i tornar sola) i per altra banda la jutgen per fer-ho (una xica no ha de beure, no ha d’eixir sola, no ha de tornar tard). Si a més a més tornant a casa a ella l’agredeixen, algú dirà que, s’ho ha buscat.

Un home major ha enviudat. Per no sentir-se sol va totes les vesprades a la Llar del Jubilat a perdre una infusió i jugar una partida a les cartes amb altres homes. Una dona major en la mateixa situació es queda a casa cada dia. Ha perdut la seua parella i deu deixar passar un temps prudencial abans de començar a fer vida normal. Qui sap el que és prudencial i el que no. Si se’n va a jugar a les cartes la veuran com una “fresca” sense sentiments i la criticaran per refer-se ràpid.

Sols són exemples però tots ells es repeteixen cada dia a totes bandes del país. Si fas o penses aquestes coses estàs contribuint a la desigualtat, la discriminació, la sexualització, l´objectualització i el menyspreu cap a la dona. T’ho has de fer mirar.

Sacha Sánchez [la Pobla de Vallbona]