17 de juny, ‘Dia contra la desertificació i la sequera’

Hui, 17 de juny, és el ‘Dia contra la desertificació i la sequera’ i segons les Nacions Unides, 1800 milions de persones podrien viure amb una escassetat absoluta d’aigua en 2025.

Aquest problema mediambiental afectarà l’economia i la política a escala mundial, ja que les fortes sequeres, aguditzades pel canvi climàtic, podrien desencadenar un procés de desertificació en àmplies zones del planeta, fent inviable l’agricultura en molts llocs. Això, al seu torn, farà que una gran quantitat de persones hagen de desplaçar-se d’unes regions a altres per a poder sobreviure. Els fluxos de població cap a zones més temperades del planeta i la lluita pels recursos hídrics entre països i regions dibuixen un panorama molt complicat si no som capaços de cercar solucions. Aquestes solucions hauran de partir de la premissa que les inèrcies del canvi climàtic, segons la comunitat científica, ja no són reversibles, però sí que podem actuar per a atenuar-les i adaptar-nos a elles.

El nostre país podria patir amb especial violència la sequera i el procés de desertificació per la seua proximitat a les zones més càlides del planeta. Aleshores, hi ha algunes mesures que ja hauríem d’estar implementant amb més decisió, com són els projectes de reparació de terrenys, per a evitar, per exemple, l’erosió que empobreix els sòls i fa que perdem molts recursos hídrics. També és important augmentar els terrenys gestionats sosteniblement, ja que la superfície de terrenys cultivables disminueix en 12 milions d’hectàrees a l’any a tot el món i això suposa una menor capacitat del planeta per a donar manteniment als seus habitants. A la nostra regió geogràfica, serà molt important apostar per la superació dels monocultius, plans perquè l’agricultura siga una forma de vida viable econòmicament per als agricultors, ja que l’abandó d’aquesta activitat, també ací, ha sigut dramàtic en les últimes dècades, i l’aposta per una agricultura ecològica que no empobrisca els sòls i utilitze els recursos hídrics de manera racional.

L’Agenda de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible assenyala també altres activitats que contribueixen a la pèrdua de biodiversitat com la sobreexplotació i tala dels boscos, que alberguen a més del 80% d’espècies animals i vegetals del planeta, ajuden a eliminar el CO2 i són font de recursos renovables. Així com, la caça furtiva, el trànsit d’animals exòtics i la pesca industrial que exhaureix les deu espècies de peixos que constitueixen el 50% de la pesca mundial.

En definitiva, es necessita un pla d’acció a escala global i regional que millore i racionalitze el consum dels recursos hídrics, la producció i extracció de recursos naturals i la gestió d’aquests. Si aconseguim superar la visió extractiva que té el nostre sistema capitalista de la naturalesa, aqueixa concepció de l’ésser humà com un ser emancipat de la naturalesa i avancem cap a una concepció sostenible i comunitària que, en definitiva, concep a l’ésser humà com una peça més dins del puzle complex que és la naturalesa, podrem limitar l’impacte de les sequeres i el procés de desertificació i garantir una millor vida per a tots els éssers vius d’aquest planeta.

Elisa Llopis Swift, col·laboradora lavallbona.com