Una passejada atenta pels carrers de la Pobla ens farà descobrir rápidament un fet tan evident com la llum del sol: el plurilingüisme. Una gran quantitat de llengües inunda els nostres carrers i places, els barris i les urbanitzacions, els parcs infantils i els patis de les escoles, fins i tot l’escala del nostre pis… El fet no és nou ni extraordinari, però a la gent de més de cinquanta anys els continua sorprenent. És un signe dels nostres temps que arribà al nostre poble per quedar-s’hi. Cal avesar-se a ell i cal conéixer-lo.

Una ullada a les dades administratives municipals ens informa que, poques o moltes, a la Pobla conviuen persones que han nascut a 91 països diferents. Més d’un terç del globus terraqüi té representants a la Pobla de Vallbona. Però si fem el recompte lingüístic, la varietat encara augmenta més, ja que molts estats són plurilingües. Deixant a banda el català i el castellà, les cinc llengües més parlades a la Pobla són el romanés, el francés, l’àrab/amazic, l’anglés i l’alemany.

Tot açò dibuixa un panorama que la sociolingüística descriu com “llengües en contacte”, és a dir, un territori on “conviuen” diverses llengües, exactament això que passa al nostre poble. Aquest fenomen de la interacció lingüística és tan vell com la humanitat i s’ha donat, poc o molt, en totes les èpoques i en totes les zones del planeta, tot i que l’actual creixement del fenomen el podem considerar com una conseqüència més de la “globalització”.

Aquesta situació planteja diferents qüestions de caràcter social que cal tenir en compte. Una de les més importants és l’escolarització de tota una capa de població infantil que vénen de casa parlant una llengua i s’han d’immergir en un sistema educatiu que usa unes llengües desconegudes per als xiquets. Tot i que aquest afer sobrepassa els límits locals, els representants i les associacions poblanes també poden col·laborar en aquesta tasca d'”immersió lingüística”.

Una altra conseqüència d’aquesta situació és l’aparició de molts individus “bilingües”. Les capacitats d’aprenentatge no poden ser les mateixes que les dels individus “monolingües” i això també planteja uns problemes a resoldre o, almenys, a tenir en compte.

També cal parar esment en el fet que molts d’aquests casos de persones que parlen “altres llengües” són conseqüència de casos bèl·lics o de persecució política. Es tracta dels refugiats i de totes aquelles persones que han demanat asil polític. En aquests casos cal tenir en compte l’important paper de la “mediació”, una ajuda adreçada a pal·liar el desconeixement de la llengua i costums de la societat d’acollida. Es tracta, en general, de persones amb molta necessitat d’ajuda i, en aquests casos, estendre una mà per al coneixement de la llengua del país d’acollida pot ser fonamental.

També la cultura en general, el/s teatre/s, el/s cine/s, les representacions festives i musicals, la posada en comú dels diversos costums dels diversos “pobles” que han vingut al nostre poble, tot açò pot ser un excel·lent mitjà per ajudar a la respectuosa integració de tots els habitants de la Pobla a formar una comunitat més compacta i humana. En aquesta línia caldria apuntar la confecció, oral i escrita, de diversa informació en les distintes llengües, o almenys en algunes, sobre tot allò que el municipi o les principals associacions locals voldrien donar a conéixer.

El coneixement i el respecte a les altres llengües és important i s’ha de basar en una actitud positiva. Aquest fenomen ens aporta a tots una gran riquesa de punts de vista davant qualsevol problema. El fet, en si, del contacte de llengües ens demostra a cada moment que tot és relatiu, la varietat de llengües ens indica que la nostra llengua, com la dels altres, és fruit d’una tradició determinada, però podria haver estat d’una altra manera: si davant un caixó de pomes escoltem “mere” o “tfah”, veiem que les nostres “pomes” no són més que “una” de les moltes maneres que hi ha de veure el món.

Si fins ací hem parlat dels aspectes socials, també podem concloure amb un matís individual: la riquesa que ens aporta el coneixement d’altres llengües com a persones. En alguns pobles del Camp de Túria s’ha aprofitat aquesta riquesa lingüística per oferir un servei de voluntariat de converses adreçat a tota la població que vol servir-se d’aquesta oportunitat que ofereixen els uns i els altres per practicar llengües que ja coneixem però no practiquem. Els municipis solen posar a l’abast locals i es formen xicotets grups de conversa. Solen funcionar molt bé i són un viver d’iniciatives culturals i socials.

Tot que s’ha exposat fins ací és una descripció superficial d’un fet lingüístic molt complex i molt estudiat que, en general, hem valorat positivament, tot i que el contacte de llengües pot tenir altres derivades molt, molt diferents i molt més negatives: quan una de les llengües no “conviu”, sinó que ataca una altra, això ja és una altra cosa, estem davant del “conflicte lingüístic”. Mais, ce sont des pommes d’un autre panier…

[Joan Belloch]