Les cases d’apostes s’han multiplicat en els nostres barris populars des de l’inici de la crisi, publicitant-se en els mitjans de comunicació utilitzant a esportistes i presentadors de televisió com a reclam. És el negoci que més ha crescut en els últims anys juntament amb les immobiliàries. Es venen com una alternativa d’oci emparant-se en la llibertat de mercat, però la realitat és que en algunes Comunitats Autònomes, com Madrid, la taxa de ludòpates s’ha multiplicat per quatre. El perfil del nou ludòpata és un home jove que viu en un barri durament colpejat per la crisi.

Associacions de veïns, de suport a les persones que pateixen ludopatia, així com algunes formacions polítiques plantegen des de prohibir la publicitat en els mitjans de comunicació fins a la limitació de les llicències d’obertura perquè aquest tipus de negocis no ocupen la major part del sòl comercial dels barris populars en detriment d’un altre tipus de negocis i de les persones que acaben addictes al joc.

Les grans empreses d’apostes ja s’estan preparant davant una eventual limitació o regulació de la seua activitat. Però per què són tan nocives les cases d’apostes? A part del risc evident per als joves que viuen en barris populars, que es veuen atrets a aquests llocs perquè s’ofereixen consumicions debades o funcionen com a punt de trobada davant l’absència d’oferta d’un altre tipus d’oci en els seus barris, les cases d’apostes són empreses multinacionals participades per fons voltors, com per exemple, Blackstone que especula en el mercat immobiliari comprant habitatge social a preu de saldo per a a continuació triplicar el lloguer als inquilins. Blackstone està darrere de Sportium una de les principals cases d’apostes. Silverpoint, un altre fons voltor, és propietari del 23% de CODERE i té seu a Luxemburg, que és un paradís fiscal. 

Per què són intocables? Senzillament perquè les empreses de cases d’apostes també funcionen com a portes giratòries per a molts ex-altscàrrecs a Espanya. CODERE, per exemple, ha acollit entre els seus directius a José Ignacio Cases (5 anys en la Comissió Nacional del Joc durant el govern de Felipe González) Pío Cabanillas (portaveu del govern d’Aznar), Juan Junquera (Secretari d’Estat de Telecomunicacions i TICS en el govern de Rodríguez Zapatero) i Rafael Catalán ( Secretari d’Estat amb Aznar i Ministre de Justícia durant el govern de Rajoy).

Enfront d’aquesta estratègia gestada durant els anys de crisis per a extraure renda dels barris populars per a enriquir a aquells beneficiats per les portes giratòries i als fons voltor, el Consell del Botànic integrat per PSPV, Compromís i Unides Podem ha pactat la suspensió de les llicencia d’obertura de nous locals d’apostes mentre no s’aprove una Llei del Joc que regule aquest tipus d’activitats. És un primer pas, però hauria de limitar-se la publicitat agressiva d’aquestes empreses en tots els mitjans de comunicació, prendre mesures perquè aquestes empreses paguen els impostos que els corresponen i no permetre que ocupen gran quantitat de locals en les nostres zones comercials i d’oci. En definitiva, legislar perquè el nostre model de país no siga un en el només caben dues possibilitats, o ets un guanyador o ets un perdedor i amb les cases d’apostes, guanyen molt pocs i perdem la majoria.

[Redacció]