Un parany és un dispositiu dissenyat per a capturar animals. Varia força en forma i composició per a cada tipus d´esser però en tots els casos l’objectiu és la captura. Quan es tracta de caçar ocells s’utilitza per a atraure´ls la reproducció del seu cant com a sistema de reclam i, de fet, tenim escoles de reclam a algunes poblacions del Camp del Túria com ara a la Pobla de Vallbona.

El reclam mecànic o electrònic, amb cassetes, CD´s o MP3, és il·legal. Entenent que un reclam elèctric o mecànic seria aquell aparell que produeix sons mitjançant alguna maquinària que permet accionar-los trobem que reclams com el bucal, la manxa o el xiulet sí que estan permesos, ja que, si hem d’exercir una força constant o bufar perquè es reproduïsca el so, no estaríem davant instruments mecànics. Són mecanismes permesos segons la normativa vigent.

El parany també es coneix com a parança, llaç o trampa. Quan s’utilitza per a caçar ocells és il·legal en tots els casos, i a tota Europa, però això no atura els caçadors que furtivament continuen emprant aquest sistema: preparen arbres amb la instal·lació de penjadors, barres de fusta, varetes sintètiques o tigues d´espart impregnades per una substància adhesiva (vesc o lliga, una cola industrial) que facilita la captura simultània de moltes aus que es queden adherides, estiguen o no protegides per la llei. Amb aquesta tècnica de caça no es pot controlar el nombre d’ocells que cauran, és una tècnica massiva, i és no-selectiva perquè qualsevol au està exposada a ser capturada sense poder-se preveure si és o no una espècie en perill d’extinció.

Per al parany generalment s’aprofiten garroferes i oliveres, encara que hui dia existeixen molts prefabricats, en forma de caixa, muntant un entarimat al qual es col·loca un entramat de fustes on se situen els penjadors. Es camufla amb branques vegetals enfiladisses i s’utilitza bàsicament les nits d’octubre i novembre, quan s’activen els reclams de tords per a atraure els bàndols migratoris. Afecten a tots els ocells que acudeixen a posar-se sobre l’arbre quedant atrapats i fent molt fàcil la seua captura perquè no poden volar. Tots els paranys disposen d’elements per a la retenció de l’animal i són una forma de captura no selectiva i indiscriminada, la qual cosa els converteix en una aberració ecològica, el que no impedeix que al País Valencià les autoritats siguen permissives.

S’ha denunciat en moltes ocasions i per diferents vies l’escàs control de les administracions d’aquesta tècnica de caça il·legal, però es que el parany i tot el que l´envolta ha sigut i és utilitzat per diferents formacions polítiques per a aconseguir vots en les eleccions municipals i autonòmiques. Des d’entitats ecologistes denuncien que les Direccions Territorials de les administracions públiques implicades en temes ambientals han entorpit des de la il·legalització del parany la vigilància dels agents ambientals (donant vacances a un altíssim percentatge de la dotació durant l’època de caça, escatimant mitjans i informació als agents, paralitzant sancions, etc.).

La declaració d’activitat il·legal es va aconseguir arran de les accions jurídiques empreses des del moviment conservacionista perquè “als caçadors no els importen els danys cap a les espècies protegides ni la funció que compleixen per al manteniment de l’equilibri ecològic, ni l’existència de legislació per a la conservació de l’entorn” segons el GECEN, grup per a l’estudi i la conservació dels espais naturals. El 2007 acusaren el Director Territorial de la Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda d’aleshores, Jorge Traver de Juan, de prevaricació en matèriade medi ambient. A resultes d’aquesta denúncia ell i 12 paranyers van ser imputats per la via penal a l’octubre de 2018. Tot i això els paranyers continuen caçant.

La captura en un parany origina la mort o la deterioració inevitable i irreversible del plomatge de milers d’ocells cada any i, encara que la seua finalitat és la caça d’espècies cinegètiques del gènere dels tords o grisos, al final moren milers de mussols i aus protegides, passeriformes i insectívores, la majoria en migració. Tot i les nefastes conseqüències que té el mètode per a l’equilibri ecològic (l’ús de vesc, de rapinyaires nocturns, reclams elèctrics, etc.) és la falta de conscienciació dels seus practicants el que ha convertit aquesta tècnica de caça en il·legal. Suposa la vulneració de la legislació europea en matèria de medi ambient, ja que tots els mètodes massius i no selectius de caça són il·legals.

 

Les conseqüències del parany sobre les poblacions avícoles ha forçat diverses sentències judicials, des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, al Tribunal Suprem i fins i tot el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea condemnant aquesta tècnica de caça. En aquestes sentències es conclou que el parany és un mètode de caça contrari a dret, il·legal i prohibit encara que no va ser reconegut com a tal per l’Administració del País Valencià fins a la temporada 2002 (i encara així la prohibició només va ser acatada a partir de la temporada 2003, i només sobre el paper, ja que l’activitat continua realitzant-se clandestinament). Des d´“Ecologistes en Acció” afirmen que la Generalitat Valenciana sempre s’ha posicionat de costat dels infractors, els paranyers, utilitzant els diners dels contribuents valencians en intentar defensar, sense èxit, aquesta tècnica de caça, i que la insubmissió de la Conselleria en el compliment de les sentències dels tres tribunals ja mencionats es manifesta amb la dada que als darrers anys s´ha denunciat aproximadament el 5% dels paranys actius, una xifra insignificant.

Estes accions legals que hi han contribuït a la prohibició del parany no han aconseguit evitar que milers d’ocells protegits moren cada any al parany, sent les comarques valencianes un punt negre en la ruta migratòria de les aus. Per això associacions ecologistes del País Valencià i Catalunya que lluiten per acabar en aquesta tècnica il·legal de caça (GECEN, Acció Ecologista Agró, GEPEC – Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, GER – Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires, Ecologistes en Acció, APNAL – Asociación Protectora de la Naturaleza Levantina) posen a la disposició de la ciutadania, de Seprona i dels agents mediambientals una aplicació Web per al seguiment en temps real de l’activitat dels paranyers i barraquers. S’anomena Projecte ParanyMaps/BarracaMaps i serveix per a aportar proves que després es poden utilitzar judicialment per a tancar els paranys actius localitzats. Es troba en diverses llengües a la direcció web: http://www.accioecologista-agro.org/paranymaps.

La tècnica, tant del parany com del reclam, passa de pares a fills i a la fi no es fa res des de les administracions per a erradicar aquesta massacre. De fet hi ha moltes localitats, com ara la Pobla de Vallbona, on s’han creat escoles de reclam amb l’excusa dels concursos de xiulets, però que no estan controlades per tal de comprovar que de debò no utilitzen el reclam per a després caçar amb parany. A més a més és de destacar que les vocalitzacions dels ocells són tots els sons que emeten i inclouen tant els reclams com els cants. En ornitologia i observació d’ocells el cant es distingeix del reclam per la funció: els cants són més llargs i més complexos, estan associats amb el festeig i l’aparellament. Els reclams, per contra, són vocalitzacions o veus més simples que tenen funcions com ara d’alarma o establiment de contacte entre els membres d’una bandada.

Els cants produïts per ocells resulten melodiosos a l’oïda humana, els reclams no tant. No té sentit, aleshores, aprendre reclam en lloc de cant d’ocells. A més a més en el pas del temps han anat substituint-se els reclams bucals i els ocells vius per magnetòfons (que moltes vegades emeten sons inaudibles per a les persones) tot i la prohibició.

A la Pobla de Vallbona tenim una escola de reclam bucal que figura dins del grup d’escoles esportives i que està pensada “per a paranyers” que es reuneixen als baixos de la Llar del Jubilat. Les activitats d’aquesta escola les organitza el Club de Paranyers Valencianistes de la Pobla de Vallbona amb el vistiplau d’Apaval, l’associació de paranyers de València, Catalunya, Aragó i Balears. Es reuneixen a un local municipal i compten amb la subvenció corresponent per part de l’Ajuntament. Per tant, ara cal preguntar-se, si el parany és il·legal, com és que no ho són les associacions de paranyers i com és que poden organitzar activitats que estan pensades per a la caça en parany i, a més a més, amb el suport de l’Administració local. I és que com qualssevol altra associació “esportiva” de la Pobla està subvencionada per l’entitat.

Els reclams, vocals o instrumentals, els usen els humans per a reproduir el so de determinats ocells amb la intenció d’atraure’ls i capturar-los. Mantindre una escola en la qual s’aprén açò és, si més no, deplorable, igual com ho és l’eliminació (en gener de 2019) del període únic de 8 setmanes per a la caça amb armes en les zones comunes o lliures, donant opció al fet que es puga caçar en aquests terrenys la mitja veda a més de la temporada general. Aquesta modificació de la llei va fer-se a proposta del Grup Popular de les Corts Valencianes però PSOE, Compromís, Podemos i Ciutadans votaren a favor unànimement. El súmmum de tota aquesta qüestió és que la Federació de Caça pretén aconseguir endavant reformes que permeten practicar el silvestrisme i autoritzar proves del cistell malla com a alternativa al parany.

 

[Sacha Sànchez, LVB]