En els últims mesos hem sigut testimonis d’una escalada en les desqualificacions dels sectors més rancis de la política espanyola cap al moviment feminista. Per la violència i insistència d’aquestes, cal preguntar-se per què temen tant les forces ultres conservadores a un moviment la reivindicació fonamental del qual és la igualtat.

El primer que em ve al cap és que, com tota força defensora de l’statu quo, la dreta espanyola veu en el feminisme un factor desestabilitzador d’aquest sistema que ells lluiten per mantenir, que és bàsicament, un sistema basat en la desigualtat. Els líders reaccionaris més mediàtics han estat ‘venent’ la idea que no existeix una desigualtat estructural entre homes i dones i que aquesta és tan sols un mite del feminisme. Resulta, no obstant això, fàcil desmuntar els seus arguments repassant els punts en els quals se centra la Vaga Feminista del 8 de març.

Després de l’èxit de la vaga del 8M de l’any passat, es convoca, una vegada més, com a vaga laboral, de consum, de cures i estudiantil, en resum, abasta totes les esferes de la vida humana on s’explicita o es gesta, la bretxa entre dones i homes.

Si analitzem el terreny laboral, les dones som productores de riquesa i la desigualtat s’evidencia en la bretxa salarial, en els sistemes de promoció interna de les empreses i en la precarietat laboral, ja que el 72% de contractes a temps parcial són signats per dones. No obstant això, només una de cada cinc treballadores desitja aquest tipus de contracte. Segons l’EPA (Enquesta de Població Activa) de l’últim quadrimestre de 2018 la taxa de desocupació de les dones és d’un 17,08% quasi quatre punts per damunt de la masculina.

Respecte al consum, el 8 de març pararem perquè estem en contra d’una economia que genera grans desigualtats. Les dones som consumidores i ‘producte de consum’ alhora. La taxa rosa, que encareix els productes dirigits a les dones, ens discrimina com a consumidores. Així mateix, la utilització del cos femení com a reclam publicitari i el consum dels cossos de les dones per part dels puters que enriqueixen a les màfies que es dediquen al tràfic de dones, ens cosifiquen. Respecte al tràfic cal destacar que al nostre país es facturen quantitats que ronden els 4.100 milions d’euros anuals segons estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), encara que sembla impossible quantificar exactament el volum real, en tractar-se d’una activitat econòmica il·legal. Respecte a aquest tema, alguns col·lectius feministes com el Moviment Democràtic de Dones, hi han sol·licitat que el govern aprove l’abolició de la prostitució i del tràfic abans del 5 de març.

Les dones som majoria també de la població cuidadora, sense remuneració i amb poc suport per part de les administracions públiques i també les que dediquem més hores a les labors de reproducció domèstica. Reclamem polítiques públiques actives que no reforcen la inèrcia social que porta a les dones a convertir-se en cuidadores i gestores de l’espai domèstic. En 2017 un informe d’Amnistia Internacional denunciava que les dones som les més desprotegides enfront dels desnonaments i especialment les pensionistes i el 83% de famílies monoparentals, compostes de dones amb fills a càrrec seu. Una política pública que aposte per l’habitatge públic en lloguer, és necessària per a garantir la igualtat en l’accés a l’habitatge, dret, que per cert, consagra la nostra Constitució en el seu article 47.

Aquesta és, també, una vaga estudiantil perquè, encara que hi ha més dones estudiants que homes, especialment en les universitats, persisteix una evident infra representació de les dones en les carreres de ciències, tan importants per a l’economia en el segle XXI. També perquè l’educació pública, gratuïta és garant d’igualtat d’oportunitats i l’eina més eficaç per a revertir el masclisme al qual tantes dones ens enfrontem, tant en l’esfera pública com en la privada.

El feminisme és un moviment profundament democràtic, perquè el seu nucli central és la igualtat i entorn d’ella es teixeixen fàcilment aliances amb altres moviments: LGTBI, immigrants, antiespecistes, discapacitat, sindicats de classe i tants com reivindicacions per la dignitat i la igualtat d’oportunitats puga haver-hi. El feminisme és enormement plural i horitzontal, per tant, transgredeix l’ordre vertical i sectari del masclisme capitalista.

En definitiva, davant l’avanç de l’extrema dreta masclista, neoliberal, xenòfoba i classista, el feminisme s’erigeix com el moviment antifeixista, que en aquest moment històric, pot fer front a l’envit del feixisme al nostre país i a Europa.

Fonts:

  • Tasas de paro por nivel de formación alcanzadoedad y sexoCuarto trimestre de 2018. Instituto Nacional de Estadística.
  • Porcentaje de trabajadoras a tiempo parcial. Cuarto trimestre de 2018. Encuesta de Población Activa. Ministerio de Trabajo.
  • Amnistía Internacional denuncia que las mujeres son las “más desprotegidas” ante los desahucios’ 4 de mayo de 2017. Diario ‘El Mundo’