El Dia Internacional Contra la Violència de Gènere es commemora anualment el 25 de novembre per a denunciar la crueltat que s’exerceix a tot el món per part dels homes sobre les dones.

La violència sexista és un problema social present en tots els àmbits, des del domèstic al públic, en forma cultural, física, psicològica, sexual, laboral, econòmica… que afecta a dones de totes les edats, ètnies, cultures i procedència.

Aquest tipus d’agressions s’origina en la falta d’equitat en les relacions entre homes i dones i en la discriminació persistent cap a elles pel simple fet de ser dones. Aconseguir l’equitat de gènere passa necessàriament per «transformar les regles socials i els rols que subordinen a la dona» segons Luiza Carvalho, directora regional de Dones per a les Amèriques i el Carib de l’ONU.

L’acarnissament contra dones i xiquetes és una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món actual i, d’acord amb Nacions Unides, és un tipus específic de violència sobre el qual apenes s’informa «a causa de la impunitat de la qual gaudeixen els perpetradors i al silenci, l’estigmatització i la vergonya que pateixen les víctimes».

La societat adopta un paper actiu però insuficient per a erradicar les agressions que s’exerceixen contra les dones, tractant de fomentar mesures de suport a les víctimes, així com aconseguir un avanç significatiu en la conscienciació i sensibilització social.

Es necessiten accions contundents i molta educació en igualtat per a acabar amb aquest greu problema. Entre les claus per a avançar en la prevenció està l’educació i una resposta adequada de la justícia ja que la violència contra la dona s’ha convertit en un problema estructural, en una xacra que és necessari erradicar, que inclou l’agressió exercida per part d’un company sentimental (violència física, maltractament psicològic, violació conjugal, femicidio); la violència sexual i l’assetjament (violació, actes sexuals forçats, insinuacions sexuals no desitjades, abús sexual infantil, matrimoni forçat, aguaite, assetjament de carrer i assetjament cibernètic); el tràfic d’éssers humans (esclavitud i explotació sexual); la mutilació genital i el matrimoni infantil. Perquè existeix tota aqueixa varietat de fórmules per a atacar a la dona es va emetre en 1993 la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona en la qual es defineix com «tot acte de violència que tinga o puga tindre com a resultat un mal o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada».

Encara que totes les dones poden patir violència de gènere algunes són particularment vulnerables. Per exemple les xiquetes i les ancianes; les dones que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals, transgènere o intersex; les migrants i refugiades i les de pobles indígenes o de minories ètniques i, també les que tenen VIH o algun tipus de discapacitat.

Investigacions recents continuen alertant de la persistència de discriminació i desigualtat de gènere en diferents àmbits de la població jove. Les pautes de conducta i de relació entre joves continuen reproduint rols i estereotips de gènere i les violències masclistes continuen existint i intoxicant les relacions juvenils. Així que aquest no és un problema “de les dones” sinó un problema de tots. Si una part de la societat no ho assumeix com un problema propi està contribuint, ni més ni menys, a la perpetuació del masclisme i la violència contra la dona en totes les seues formes.

Aquesta efemèride del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona el que reclama són polítiques útils i efectives per a la seua erradicació en tots els països del món.

La convocatòria va ser iniciada pel moviment feminista llatinoamericà en 1981, any en què es va celebrar a Bogotà (Colòmbia) la Primera Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib, en el qual les dones van denunciar violència de gènere a nivell domèstic i la violació i l’assetjament sexual a nivell d’estat, incloent la tortura i els abusos patits per presoneres polítiques. Es va decidir llavors marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones recordant l’assassinat de les germanes Mirabal (Minerva, Patricia i María Teresa), defensores dels drets ciutadans de les dones, que van ser assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta de la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. Per al moviment popular i feminista del país centreamericà aquestes dones simbolitzen la lluita i la resistència.

En 1999 la jornada de reivindicació va ser assumida per l’Assemblea General de les Nacions Unides (resolució 54/134 el 17 de desembre), que promou des de llavors activitats dirigides a sensibilitzar a l’opinió pública sobre el problema de la violència contra les dones, «un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones, una injustícia manifesta que impedeix a la nostra societat continuar avançant per la senda de la democràcia, del benestar i del progrés social que desitgem» segons l’Institut de la Dona de la Generalitat Valenciana.

Dades alarmants i vergonyoses:

  • Una de cada tres dones al voltant del món ha patit violència física o sexual, principalment per part d’un company sentimental. És mes, diverses enquestes mundials recolzades per l’ONU suggereixen que la meitat de totes les dones que moren d’homicidi són assassinades pel seu espòs o la seua parella actual o anterior.
  • Segons estadístiques del Banc Mundial les dones de 15 i 44 anys d’edat corren major risc de ser violades o maltractades a casa que de patir càncer, accidents de trànsit i malària combinats.
  • Només el 52% de les dones casades o que viuen en parella decideix lliurement sobre les relacions sexuals, l’ús d’anticonceptius i la seua salut sexual.
  • Segons informe de Nacions Unides la forma més comuna de violència experimentada per dones a nivell mundial és la violència física inflingida per una parella íntima. S’inclou ací a dones colpejades, obligades a tindre relacions sexuals en contra de la seua voluntat o abusades d’alguna altra manera (novembre 2009, DPI/2546C, Campaña de la Secretaria General per al fín de la violència contra les dones).
  • Segons aquest mateix informe fins al 70 per cent de dones experimenta violència en el transcurs la seua vida.
  • Quasi 750 milions de dones i xiquetes es van casar abans de complir 18 anys.
  • Almenys 200 milions de dones s’han vist sotmeses a la mutilació genital femenina.
  • El 71% de víctimes del tràfic a tot el món són dones i xiquetes. D’elles 3 de cada 4 són utilitzades per a l’explotació sexual.

Sacha Sánchez [la Pobla de Vallbona]